Per a la majoria de nosaltres un cometa és com una taqueta boirosa a dalt del cel. Primer sembla com una boirina lluminosa, després, a mesura que va desplaçant-se entre les estrelles durant la nit, esdevé un cos molt més brillant que de mica en mica va perdent la brillantor i, finalment, desapareix. Però no tothom que veu la cua d’un cometa hi veu el mateix. Abans, algunes persones imaginaven que el cometa era com el cap d’una dona que arrossegava una llarga cabellera. De fet, la paraula cometa ve d’una paraula grega que vol dir ‘cabell’. Alguns dels cometes tenen un centre rocós. Pot donar-se el cas que xoquin entre ells. També pot passar que un cometa sigui atret per una estrella llunyana; aleshores el moviment del cometa en qüestió pot fer-se més lent, fet que pot provocar la seva «caiguda» en direcció al Sol. A mesura que s’hi acosta el gel s’escalfa i forma un vapor de pols que és el que nosaltres veiem des de la Terra. Com que els cometes estan fets de gel i de pols rocosa sovint reben el nom de «boles brutes de neu». Després que Isaac Newton va donar a conèixer la llei de la gravetat l’any 1687, el seu amic Edmond Halley es va afeccionar a l’estudi dels cometes. L’any 1682 es va veure un cometa que seguia el mateix recorregut que els cometes vistos els anys 1531 i 1607. Amb la llei de la gravetat, va demostrar que allò que semblaven tres cometes, en realitat n’era només un, que viatjava al voltant del Sol seguint una òrbita força gran que durava uns 76 anys. Va preveure que el cometa retornaria l’any 1758 seguint la mateixa trajectòria d’altres vegades. La seva previsió va ser gairebé correcta. El cometa va tornar a passar l’any 1759. Va ser llavors que se’l va batejar amb el nom de cometa Halley. Des d’aleshores, el Halley s’ha tornat a veure els anys 1835, 1910 i 1986. Abans que Halley descobrís l’òrbita dels cometes, la gent creia que els cometes eren un senyal enviat pels déus avisant d’algun fet futur. Com que la cua s’assemblava a la cabellera d’una dona, o a una espasa, creien que el senyal significava la vinguda d’una guerra o un desastre. Quan apareixia un cometa gran, les esglésies s’omplien de gom a gom i les campanes repicaven. Fins fa ben poc la gent encara s’espantava; l’any 1910 semblava que la terra passaria a través de la cua del cometa Halley. Molta gent es pensava que allò fóra la fi del món. Però la cua de Halley, com la de tots els cometes, és només pols. A la Terra, no li va passar res. Cada vegada que un cometa es mou a prop del Sol, una part de la seva composició gelada s’evapora i forma el cúmul de pols de la cua. Aquest material no torna mai al cometa. Amb el pas dels anys, el cometa s’encongeix, i després de passar-hi una o moltes vegades s’exhaureix tota la seva composició gelada. Si el cometa té un centre rocós, sembla un meteorit més volant per l’espai. Si no té centre rocós, senzillament desapareix i deixa només un núvol de pols. De fet, els astrònoms han seguit la desaparició d’algun cometa. Quan desapareix ja no passa regularment a la vora de la Terra. El cometa ha mort.
Isaac Asimov, El Halley i altres cometes, Editorial Cruïlla
Comprensió lectora
1. Busca al diccionari la paraula superstició i escriu-ne el significat.
• Quina superstició se’ns explica a la lectura?
2. Quan creus que tornarà a ser visible el cometa Halley des de la Terra?
3. Per què els cometes reben el nom de «boles brutes de neu»?
1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?
2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.
2. Cerca 10 verbs, els escrius al teu blog i en poses el temps verbal, la persona i el seu significat.
3. “D’una aportació nutricional òptima depèn una bona funció neurocerebral.” Què vol dir aquesta frase? Justifica la teva resposta.
4. Què proposen per a millorar el sistema nerviós?
5. Has patit mai estrès o ansietat? Explica la teva vivència.
Nutrients per al sistema nerviós
En primer lloc, cal assegurar l’aportació de precursors de NT. En particular, la tirosina per a la dopamina, noradrenalina i l’adrenalina; el triptòfan per a la serotonina i la lecitina per l’acetilcolina. A més, les aportacions nutricionals de magnesi, iode i ferro són fonamentals per a una bona funció del sistema nerviós central. Les vitamines del grup B, els antioxidants i els àcids grassos completen el ventall de nutrients essencials.
D’una aportació nutricional òptima depèn una bona funció neurocerebral. Així mateix, tota deficiència micronutricional repercuteix en el funcionament del cervell.
Els processos d’envelliment i de degeneració neurocerebral, relacionats o no amb la inflamació, són sempre estats d’oxidació sistèmica del cos per l’acció dels radicals lliures (RL), elements nocius de l’estrès oxidatiu. L’oxidació sistèmica és sinònim de fragilitat, inflamació, esclerosi, acidificació, desmineralització i al final, necrosi i mort cel·lular.
Per lluitar contra aquests RL, l’organisme necessita diversos metabolismes antioxidants endògens, però també aportacions nutricionals externes. Els més importants són la vitamina C, la vitamina E, els betacarotens i els altres carotenoides, el coenzim Q10, el magnesi, el zinc, entre d’altres. La salut de les membranes cel·lulars, la seva flexibilitat i permeabilitat, depenen del bon equilibri dels àcids grassos omega-6 i omega-3, amb una ràtio idealment tan propera com sigui possible a l’1 (en la població general aquest quocient s’acosta sovint a 10 o més!).
En l’estratègia per a una bona funció neurocerebral, inclosa la memòria, tots aquests micronutrients són essencials. De tots, el magnesi és probablement el mineral més important per a la funció sinàptica (emmagatzematge i alliberament dels NT).
Fitoteràpia per al sistema nerviós
Podem recórrer també a una fitoteràpia específica per recuperar i millorar una funció cognitiva i/o una memòria deficient. En aquest cas, la planta més indicada és el ginkgo, que afavoreix la microcirculació i la funció neurocerebral.
Hi ha altres plantes amb un efecte adaptògen important, com la rodiola, la centella asiàtica o Bacopa monnieri (Brahmi-Gotu Kola), la bufera somnífera (Ashwaganda), el ginseng, l’eleuterococ i un llarg etcètera. Totes tenen un efecte beneficiós sobre els estats d’estrès i d’esgotament nerviós (burn-out), ja que ens ajuden a adaptar-nos a la situació que estem vivint.
Les plantes ansiolítiques i antidepressives són, també, molt útils i no tenen els efectes col·laterals dels psicofàrmacs. Entre les ansiolítiques, podem beneficiar-nos de diverses plantes, en funció de la somatització de l’ansietat. Per exemple, la melissa és útil per a trastorns digestius; l’arç blanc, per als cardiovasculars; la passiflora, la valeriana i l’escòlzia (Escholtzia californica), per a les tensions i l’insomni. En podem fer servir una o combinar-ne diverses per fer front a l’ansietat i els símptomes associats. Entre les antidepressives destaquem l’hipèric i el safrà, molt útils per a les depressions lleugeres o moderades.
A més de la nutrició, de la micronutrició i de la fitoteràpia, en l’estratègia de regulació dels neurotransmissors i després de la funció neurocerebral en conjunt, incloent la memòria, cal reservar un temps, imprescindible, per a la gestió de l’estrès, el treball emocional, l’activitat física i la pràctica d’unes aficions saludables, el descans i la relaxació (amb la meditació com a medicació última).
1. Explica la diferència entre un text argumentatiu, l’editorial i un article d’opinió. En publiques un de cada i n’expliques detalladament les característiques representatives.
2. Quina és l’estructura habitual dels textos argumentatius?
3. Cerca informació sobre el que és la Carta dels lectors d’un diari i les seves característiques principals. Posa’n un exemple.
4. Tria un d’aquests temes i escriu-ne un text argumentatiu:
1. Escribe un texto donde espongas todas las peticiones de Lincoln al maestro de su hijo.
Aquí tienes la famosa (supuesta) carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo
La famosa carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo
Esta carta se escribió en 1830. Sin embargo, casi 200 años después, su contenido sigue teniendo la misma validez y utilidad que entonces. Nada de lo que dice nos suena antiguo, ni demasiado lejano. Porque las lecciones a las que hace referencia, son pilares básicos e inamovibles.
Cuando se escribieron estas líneas, Abraham Lincoln aún no era presidente de los Estados Unidos, ni había entrado en la Cámara de Representante de los Estados Unidos (lo haría en 1846). Está claro que la carta no es suya, pero la calidad del texto, a la hora de mencionar los valores más importantes en los hombres, hace que sea especialmente valiosa. Aquí tienes el texto traducido:
«Querido profesor, mi hijo tiene que aprender que no todos los hombres son justos ni todos son sinceros.
Enséñele que por cada villano hay un héroe, y por cada (político) egoísta, alguien (un líder) generoso.
Enséñele que por cada enemigo hay un amigo, que es mejor obtener una moneda ganada con sudor que una moneda robada. Aléjelo de la envidia y si puede, que conozca el secreto y alegría de la risa tranquila.
Enséñele a perder, pero también para aprender a disfrutar correctamente de la victoria. Enséñele a maravillarse con los libros, pero deje que él también aprenda con los pájaros del cielo, las flores en el campo, las maravillosas vistas de valles y montañas.
En las bromas con los amigos, explíquele que más vale una derrota honrosa que una victoria vergonzosa. Enséñele a creer en sí mismo, incluso si está solo frente al mundo. Enséñele a ser bueno con los gentiles y a ser duro con los déspotas, enséñele a nunca debe entrar en un tren solo porque otros lo hicieron antes.
«Enséñele a creer en sí mismo, a escuchar a todos y a que pueda decidir por sí mismo»
(Extracto de ‘Carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo’)
Enséñele a escuchar a todos, pero a la hora de la verdad, que pueda decidir por sí mismo; enseñarle a reír cuando esté triste y explíquele que, a veces, los hombres también lloran.
Enséñele a ignorar los gritos de la multitud que solo reclaman derechos sin pagar el costo de sus obligaciones.
Trátelo bien, pero no lo mime ni lo adule en demasía, ya que solo en la prueba de fuego se sabe si el acero es real. Déjelo tener el coraje de ser impaciente y a tener coraje con paciencia, constancia y sobriedad.
Transmítale una fe sublime y sólida en el Creador y en sí mismo, porque solo entonces podrá tener fe en los hombres.
Sé que pido mucho, pero vea lo que puede hacer, querido profesor”.
Carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo: la versión original
Extracto de la famosa Carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo
Aquí tienes la carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo (se desconoce el autor real de este texto), en inglés (aunque existen varias versiones con algunas diferencias):
«He will have to learn, I know, that all men are not just, all men are not true.
But teach him also that for every scoundrel there is a hero; that for every selfish Politician, there is a dedicated leader…
Teach him for every enemy there is a friend, Steer him away from envy, if you can, teach him the secret of quiet laughter.
Teach him if you can that 10 cents earned is of far more value than a dollar found. Let him learn early that the bullies are the easiest to lick…
Teach him, if you can, the wonder of books… But also give him quiet time to ponder the eternal mystery of birds in the sky, bees in the sun, and the flowers on a green hillside.
In the school teach him it is far honourable to fail than to cheat… Teach him to have faith in his own ideas, even if everyone tells him they are wrong… Teach him to be gentle with gentle people, and tough with the tough.
Try to give my son the strength not to follow the crowd when everyone is getting on the band wagon… Teach him to listen to all men… but teach him also to filter all he hears on a screen of truth, and take only the good that comes through.
Teach him if you can, how to laugh when he is sad… Teach him there is no shame in tears, Teach him to scoff at cynics and to beware of too much sweetness…
Teach him to sell his brawn and brain to the highest bidders but never to put a price-tag on his heart and soul.
Teach him to close his ears to a howling mob and to stand and fight if he thinks he’s right. Treat him gently, but do not cuddle him, because only the test of fire makes fine steel.
Let him have the courage to be impatient… let him have the patience to be brave. Teach him always to have sublime faith in himself, because then he will have sublime faith in mankind.
This is a big order, but see what you can do… He is such a fine little fellow, my son!
(Versión en inglés de la famosa carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo)
El gran valor de la carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo (aunque no lo escribiera él)
En realidad esta supuesta carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo, se cree que en realidad fue escrita por profesores de Nueva Delhi (India). A pesar de ser falsa (en el aspecto de que nunca fue escrita por el ex presidente estadounidense), su valor es inmenso, por los valores que transmite y que recuerda no solo a maestros o padres, sino a todos en general. Entre ellos, todos estos:
El valor de la honestidad: Lo primero que trata esta carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo es de la justicia y la sinceridad. Ser justo y sincero hace de una persona que sea honesta y por lo tanto, confiable. Nadie querrá permanecer mucho tiempo cerca de alguien que no es justo, que no es sincero o que traiciona sus propios ideales.
El mundo está repleto de personas sin valores: Ya en la primera línea de esta carta, lo primero que se pide al maestro en cuestión es que no se oculte la realidad a los niños, que no se pinte un mundo ideal, sino que puedan entender que no todas las personas respetan los valores esenciales. Que en la vida conocerán a muchos mentirosos, a personas sin escrúpulos, a personas deshonestas y sin principios. Deben de estar preparados para ello para saber identificarlos y defenderse y alejarse de ellos.
La envidia, ese terrible mal: Uno de los principales defectos del ser humano es la envidia, esa emoción negativa que nos lleva a la frustración, el autoengaño y el deseo de hacer mal a otros. Un mal que esta carta recalca, con una petición expresa para que el maestro sepa a los niños a mantenerse lejos de ella.
«Debemos aprender a alejarnos del envidioso, que solo busca el mal en los demás para intentar calmar su frustración ante su mediocridad»
(Reflexiones de la Carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo)
Más reflexiones sobre la Carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo
La apuesta por el esfuerzo: La ‘carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo’ también recuerda la importancia de inculcar este valor, el del esfuerzo, desde pequeños. No vale lo mismo una moneda ganada con el sudor de la frente que una moneda encontrada (o robada). Y es cierto. Puede que la moneda sea idéntica a otros ojos, pero a los ojos de uno mismo, la primera vale cien veces más. El esfuerzo es el valor que nos mueve a superarnos y a disfrutar de la meta conquistada. Un valor que demuestra que podemos conseguir todo lo que queramos.
El valor de la belleza de la Vida: Aunque en la carta se habla de la importancia de los libros, la lectura, el arte… no se pasa por alto el tremendo valor de las cosas más simples que nos fueron regaladas. La Naturaleza, con el sol, la luna o los árboles. Las montañas, los animales. Son bienes que pertenecen a la Humanidad en conjunto y cuya belleza nunca debería dejar de sorprendernos.
«El esfuerzo es el valor que nos mueve a superarnos y a avanzar en la vida»
(Reflexiones sobre la Carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo)
Aprender a ganar y a perder: En esta carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo también se comenta que tan importante es aprender a perder y a levantar la cabeza en las caídas, como aprender a ganar con humildad y respeto frente a los demás. El respeto y la tolerancia, el aprender a escuchar a los demás, también aparece varias veces a lo largo de este texto.
Decidir por uno mismo: La capacidad de decisión, de análisis y de independencia frente a las opiniones ajenas es muy importante para conseguir una población inteligente y crítica con lo que le rodea. No dejarse llevar por las opiniones de la masa y aprender a razonar por uno mismo, es esencial. También se menciona en esta carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo.
«Debemos aprender a escuchar a los demás y mantener la capacidad de decidir por nosotros mismos»
(Reflexiones de la Carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo)
Últimos comentarios de la Carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo
Cuidado con la sobreprotección: Aunque esta carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo fue escrita en 1830, podría haber sido escrita hoy mismo. Uno de los principales problemas en la educación actual de los hijos es la sobreprotección. Ese miedo a que se haga o le hagan daño… que anula la capacidad de los hijos de aprender a hacer frente a las ofensas o las dificultades. En la carta, se pide al maestro que trate bien al alumno, pero no lo adule en demasía. Esto puede hacer que el niño piense que es ‘más’ que los demás, y crecer con un sentimiento de superioridad y de fortaleza que más tarde puede ser muy perjudicial y dañino.
Otros valores implícitos en la carta: En esta carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo se habla de bondad y gentileza con los buenos y dureza con los malvados, (hay que ser piadoso con los que lo merecen y no rebajarse ante los que actúan con maldad), de la importancia de la amistad, de la virtud de la paciencia y de la sobriedad y de la necesidad de la fe, en Dios y en los hombres. También habla de la importancia de creer en uno mismo y aprender a gestionar las emociones y a no avergonzarse de ellas.
«Debemos aprender a valorar y vivir nuestras emociones sin avergonzarnos de ellas»
(Reflexiones sobre la ‘Carta de Abraham Lincoln al maestro de su hijo’)
Els adults acostumen a parlar dels videojocs de forma negativa, fixant-se només en aspectes com la violència. Però de videojocs n’hi ha de moltes menes, i els violents són només una minoria (tan sols el 4% dels 8.522 videojocs publicats el 2007 eren per a més grans de 18 anys). En aquest article ens centrarem en els aspectes positius dels videojocs, uns programes que, si es fan servir de forma racional, ofereixen infinites opcions per divertir i aprendre de forma gairebé inconscient. La majoria d’experts en la matèria coicideixen que, davant la contemplació de la televisió, que, un cop seleccionat el canal, deixa molt poca iniciativa a l’espectador (per no dir gens), els videojocs representen un repte continu per al jugador, que, a més d’observar i analitzar l’entorn, ha d’assimilar i retenir informació, fer raonaments inductius i deductius, construir i aplicar estratègies de manera organitzada i desenvolupar habilitats per fer front a situacions problemàtiques que es van succeint a la pantalla. El jugador entra així en un entorn que el motiva a superar fases i dificultats. D’altra banda, els videojocs ajuden a treballar la fantasia i afavoreixen la coordinació entre les mans i la vista. «Els videojocs fan que els jugadors es vegin obligats a prendre decisions i executar accions motores contínuament, aspecte molt valorat pels nens i joves, generalment amb tendència a la hiperactivitat. En aquest sentit, el joc suposa desfogar-se de tensions», explica al seu estudi Els videojocs Pere Marquès, doctor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat d’Educació de la UAB. Jugar ha estat sempre una activitat necessària i espontània que permet als nens explorar i conèixer l’entorn. I el joc canvia a mesura que l’individu creix i es modifica el seu entorn, tant físic com social. Per això, en la societat de la informació en què estem immersos, seria com anar contra natura girar l’esquena a les possibilitats cognitives que ofereixen els videojocs. Només cal entrar als cercadors de jocs dels webs de Nintendo, Playstation i Xbox per veure que alguna cosa ha canviat en el món dels videojocs. Als clàssics jocs d’aventures, acció i lluita s’hi ha afegit una allau de noves tecnologies, que estan centrant les novetats del sector. Esports, matemàtiques, història, cuina, idiomes… La segona Conferència Europea de Jocs d’Aprenentatge celebrada el mes passat a Barcelona va reunir psicòlegs i professors que van analitzar les possibilitats d’aprenentatge que presenten els videojocs. Una de les principals conclusions a què van arribar és que el terme videojoc educatiu ha fracassat. Els experts ja no parlen de videojoc educatiu, sinó de videojocs dins el sistema educatiu. «Un bon joc és un bon joc educatiu», apunta Simon Egenfeldt, director de l’empresa Serious Games. Per als pares més reticents, és important conèixer que la regulació actual sobre continguts de videojocs assegura que qualsevol consumidor pugui adquirir productes adequats a l’edat i personalitat de la persona que els ha d’utilitzar. Amb tot, el paper dels pares és imprescindible a l’hora de detectar si en algun moment els seus fills passen massa hores davant de l’ordinador o a la consola, i deixen de banda altres obligacions com els deures. Els videojocs són una gran eina sempre que s’utilitzin amb seny.
1. Quina diferència essencial hi ha entre els videojocs i la televisió?
2. Encercla la resposta correcta. Per què hi ha pares que no veuen amb bons ulls els videojocs? a) Perquè són molt cars. b) Perquè creuen que tots són violents. c) Perquè quan ells eren petits no n’hi havia. d) Perquè els nens no juguen amb altres nens.
3. Esmenta alguns dels aspectes positius dels videojocs segons els experts.
4. Els fabricants de videojocs han ampliat l’oferta. Quines temàtiques es poden trobar a més d’aventura, acció i lluita?
5. Malgrat tots els avantatges educatius que tenen els videojocs, què han de vigilar els pares?
Reflexionar sobre els valors personals i la seva importància en la vida quotidiana.
PART 1: Què són els valors?
Llegeix aquest petit text:
Els valors són les qualitats que ens ajuden a decidir com volem actuar. Per exemple: el respecte, la responsabilitat, la sinceritat, l’esforç o la solidaritat. Els valors ens defineixen com a persones i influeixen en les nostres decisions cada dia.
Pregunta de reflexió:
Escriu amb les teves paraules què creus que són els valors.
Per què creus que són importants?
PART 2: Situacions reals
Llegeix les següents situacions i respon:
Situació 1
Un company de classe està sol al pati i alguns altres se’n riuen d’ell.
Què faries tu?
Quin valor estaries aplicant?
Per què és important actuar així?
Situació 2
Tens un examen i no has estudiat. El teu amic et deixa copiar.
Copiaries? Per què?
Quin valor entra en joc?
Quines conseqüències pot tenir la teva decisió?
Situació 3
Has promès ajudar a casa, però et truquen els amics per sortir.
Què faries?
Quin valor és important aquí?
Com et sentiries després de la decisió?
PART 3: Els meus valors
Escriu tres valors que consideris importants en la teva vida.
Explica una situació real on hagis posat en pràctica un d’aquests valors.
Quin valor creus que necessites treballar més? Per què?
PART 4 (més creativa)
Imagina que d’aquí a 10 anys algú parla de tu.
Quins valors t’agradaria que diguessin que tens?
Escriu un petit text (5-6 línies) començant per: "És una persona que destaca per..."
Els adults acostumen a parlar dels videojocs de forma negativa, fixant-se només en aspectes com la violència. Però de videojocs n’hi ha de moltes menes, i els violents són només una minoria (tan sols el 4% dels 8.522 videojocs publicats el 2007 eren per a més grans de 18 anys). En aquest article ens centrarem en els aspectes positius dels videojocs, uns programes que, si es fan servir de forma racional, ofereixen infinites opcions per divertir i aprendre de forma gairebé inconscient. La majoria d’experts en la matèria coicideixen que, davant la contemplació de la televisió, que, un cop seleccionat el canal, deixa molt poca iniciativa a l’espectador (per no dir gens), els videojocs representen un repte continu per al jugador, que, a més d’observar i analitzar l’entorn, ha d’assimilar i retenir informació, fer raonaments inductius i deductius, construir i aplicar estratègies de manera organitzada i desenvolupar habilitats per fer front a situacions problemàtiques que es van succeint a la pantalla. El jugador entra així en un entorn que el motiva a superar fases i dificultats. D’altra banda, els videojocs ajuden a treballar la fantasia i afavoreixen la coordinació entre les mans i la vista. «Els videojocs fan que els jugadors es vegin obligats a prendre decisions i executar accions motores contínuament, aspecte molt valorat pels nens i joves, generalment amb tendència a la hiperactivitat. En aquest sentit, el joc suposa desfogar-se de tensions», explica al seu estudi Els videojocs Pere Marquès, doctor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Facultat d’Educació de la UAB. Jugar ha estat sempre una activitat necessària i espontània que permet als nens explorar i conèixer l’entorn. I el joc canvia a mesura que l’individu creix i es modifica el seu entorn, tant físic com social. Per això, en la societat de la informació en què estem immersos, seria com anar contra natura girar l’esquena a les possibilitats cognitives que ofereixen els videojocs. Només cal entrar als cercadors de jocs dels webs de Nintendo, Playstation i Xbox per veure que alguna cosa ha canviat en el món dels videojocs. Als clàssics jocs d’aventures, acció i lluita s’hi ha afegit una allau de noves tecnologies, que estan centrant les novetats del sector. Esports, matemàtiques, història, cuina, idiomes… La segona Conferència Europea de Jocs d’Aprenentatge celebrada el mes passat a Barcelona va reunir psicòlegs i professors que van analitzar les possibilitats d’aprenentatge que presenten els videojocs. Una de les principals conclusions a què van arribar és que el terme videojoc educatiu ha fracassat. Els experts ja no parlen de videojoc educatiu, sinó de videojocs dins el sistema educatiu. «Un bon joc és un bon joc educatiu», apunta Simon Egenfeldt, director de l’empresa Serious Games. Per als pares més reticents, és important conèixer que la regulació actual sobre continguts de videojocs assegura que qualsevol consumidor pugui adquirir productes adequats a l’edat i personalitat de la persona que els ha d’utilitzar. Amb tot, el paper dels pares és imprescindible a l’hora de detectar si en algun moment els seus fills passen massa hores davant de l’ordinador o a la consola, i deixen de banda altres obligacions com els deures. Els videojocs són una gran eina sempre que s’utilitzin amb seny.
1. Quina diferència essencial hi ha entre els videojocs i la televisió?
2. Encercla la resposta correcta. Per què hi ha pares que no veuen amb bons ulls els videojocs? a) Perquè són molt cars. b) Perquè creuen que tots són violents. c) Perquè quan ells eren petits no n’hi havia. d) Perquè els nens no juguen amb altres nens.
3. Esmenta alguns dels aspectes positius dels videojocs segons els experts.
4. Els fabricants de videojocs han ampliat l’oferta. Quines temàtiques es poden trobar a més d’aventura, acció i lluita?
5. Malgrat tots els avantatges educatius que tenen els videojocs, què han de vigilar els pares?
2. Coneixies en Miliki? Cerca informació sobre la seva vida.
3. T’agrada el circ? Per què?
4. T’agrada l’ús que se’n fa dels animals al circ? Per què?
Fa poquet temps ens va sorprendre una notícia: Miliki, el pallasso de la tele, ens havia deixat. Per a moltes generacions les seues cançons i actuacions ens han marcat molt. Els circ entrava dins de les cases amb tota la seua alegria. Cada vegada hi ha menys circs i això ens sap greu, doncs la magia del seu espectacle res te a veure amb altres espectacles. El circ té un encís especial que atrapa a menuts i grans.Volem rendir-li un homenatge a Miliki i hem pensant que res millor que fer-ho amb la poesia d’Armando Manrique Cerrato que expressa, a cop de versos, eixe buit que ens produeix l’acomiadament final de Miliki. Resta per sempre la seua memòria entre els nostres millors records d’infantesa i la seua música per continuar alegrant a les noves generacions.
Dicen que se ha ido Milikique ha partido para el cielotocando el acordeóncon su música y sus cuentos,con aroma a regaliza barquillo y caramelos. Dicen que ha marchado, sí,pero yo no me lo creopuesto que él siempre estaráen la niñez que recuerdoy en todos los corazonesde los que fuimos pequeños. Ansiosos los esperábamosa la vuelta del colegiotras bajar del autobússubir a casa corriendoporque en aquella cocina,la de blancos azulejos,con el sabor de la infancia,a Cola Cao recién hecho,los payasos de la telenos visitaban de nuevotransmitiendo así alegríay emoción en blanco y negro.
Son Gaby, Fofó, Milikiy Fofito, el más travieso, con sus guardapolvos rojos y sus curiosos sombreros con sus grandes zapatones y sus simpáticos gestos. La actuación en el circo era siempre lo primer otras el ¿Cómo están ustedes? que principiaba el evento. Después viene la aventura,humor, intriga, misterio y todas esas canciones que felices nos hicieron“Susanita, Don Pepito, Mi barba tiene tres pelos…”esas que tarareábamos mientras íbamos creciendo. Yo fui a verlos una vez, a su Circo y ¡En directo!Aún recuerdo la ilusión de tan importante encuentro. Han pasado muchos años, mucha vida de por medio hasta mis hijas cantaron lo de “Vamos de paseo”en el auto de papá que iba entonces conduciendo. Pues parece que Miliki se ha marchado para el cielo pero deja entre nosotros inolvidables momentos de galletas con Nocilla Tigretón y Bucanero con los clicks sobre la mesa y los Geyper por el suelo, entre caballos de plástico y montones de tebeos, la lección de subconjuntos en aquel libro de texto y el diagrama de Venn dibujado en el cuaderno. Así que amigo Miliki junto con tus compañeros siempre estarás con nosotros te llevamos muy adentroa quellos niños que fuimos, que tal vez seguimos siendo, cantaremos tus canciones, compartiremos tus juegos, y con tus viejas historias otra vez sonreiremos, porque vives en el alma, en los más bellos recuerdos y en todos los corazones de los que fuimos pequeños.
